dimarts, 30 d’abril del 2013

Los Sirex: "San Carlos Club"

"San Carlos Club", un dels temes més populars dels Sirex, encapçalava el seu quart EP aparegut el 1964 i que a la portada anunciava: "Interpretan sus propias canciones". D'aquesta manera es destacava el salt qualitatiu del grup, que deixava enrere el repertori de covers, tot i que en el cas de "San Carlos Club" l'afirmació tenia trampa, ja que en realitat era una l'adaptació del clàssic "Route 66" - que ja havien interpretat Nat King Cole i Chuck Berry, entre d'altres-, això sí, amb una nova lletra que homenatja un dels locals més importants de la Barcelona dels 60 i que de fet es va convertir en alguna cosa així com el "quarter general" dels Sirex.

El seu cantant, Leslie, ho explica a Eco i distorsió: «Una amiga meva anglesa m’havia portat el disc dels Rolling Stones on hi havia el “Route 66”. I a l’Orfeó Gracienc, que era on gravàvem per Vergara, posem el disc, comencem a tocar el tantaran, tantaran, i jo començo a escriure la lletra. Com que nosaltres estàvem sempre al San Carlos no se’m va ocórrer altra cosa que dir: “Yo salí de mi casa a las seis y a las siete en San Carlos me cité.” Vaig escriure la lletra com un xurro. Diuen que la millor improvisació és un guió, i el millor mètode per escriure bé és posar-t’hi a les set del matí. Però a vegades sí que et surt d’una tirada.»

Recordeu que Los Sirex és un dels grups que, afortunadament, sí estan reeditats en CD. Podeu comprar el "San Carlos Club" i la resta dels seus enregistraments per Vergara aquí




CAST: "San Carlos Club", uno de los temas más populares de los Sirex, encabezaba su cuarto EP aparecido el 1964 y que en la portada anunciaba: "Interpretan sus propias canciones". De este modo se destacaba el salto cualitativo del grupo, que dejaba atrás el repertorio de covers, a pesar de que en el caso de "San Carlos Club" la afirmación tenía trampa, puesto que en realidad era una adaptación del clásico "Route 66" - que ya habían interpretado Nat King Cole y Chuck Berry, entre otros-, eso sí, con una nueva letra que homenajea uno de los locales más importantes de la Barcelona de los 60 y que de hecho se convirtió en algo así como el "cuartel general" de los Sirex.
Su cantante, Leslie, lo explica en Eco i distorsió: «Una amiga mía inglesa me había traído el disco de los Rolling Stones donde había el “Route 66”. Y en el Orfeó Gracienc, que era donde grabábamos para Vergara, ponemos el disco, empezamos a tocar el tantaran, tantaran, y yo empiezo a escribir la letra. Cómo estábamos siempre en el San Carlos no se me ocurrió otra cosa que decir: “Yo salí de mi casa a las seis y a las siete en San Carlos me cité.” Escribí la letra como un churro. Dicen que la mejor improvisación es un guion, y el mejor método para escribir bien es ponerte a las siete de la mañana. Pero a veces sí que te sale de un tirón.»

dimecres, 24 d’abril del 2013

Los No: "Incomprendidos"

A banda de "La llave", "Incomprendidos" segurament sigui el tema més conegut de la curta discografia de Los No (només dos EPs, tots dos editats per Vergara el 1966 i que esperen una reedició digital legal). Es tracta d'una cançó-himne de l'estil de les que havien llençat Los Salvajes, reivindicant la nova estètica jove, amb especial èmfasi en el fet de portar cabells llargs. "Porque llevo el pelo largo / No me toman por normal", es lamenta el cantant que, tot i això, manté l'esperança que "Un día llegará / que con melena o sin ella / por igual nos juzgarán". Musicalment respon al so garatge i r&b del grup, amb la lliçó ben apresa dels Yardbirds i un fort protagonisme de l'harmònica. Com a curiositat, Víctor Portolés explica a Eco i distorsió que aquest instrument el toca Ray Gomez, germà de l'altre guitarrista, Jean Pierre, que llavors militava als Pekenikes i que amb el temps es convertiria en un guitarrista jazz-rock de relleu internacional, col·laborant entre d'altres amb Stanley Clarke.




CAST: Aparte de "La llave", "Incomprendidos" seguramente sea el tema más conocido de la corta discografía de Los No (sólo dos EPs, los dos editados por Vergara en 1966 y que esperan una reedición digital legal). Se trata de una canción-himno del estilo de las de Los Salvajes, reivindicando la nueva estética joven, con especial énfasis en el hecho de llevar el pelo largo. "Porque tengo el pelo largo / No me toman por normal", se lamenta el cantante que, aún así, mantiene la esperanza que "Un día llegará / que con melena o sin ella / por igual nos juzgarán". Musicalmente responde al sonido garaje y r&b del grupo, con la lección muy bien aprendida de los Yardbirds y un fuerte protagonismo de la armónica. Como curiosidad, Víctor Portolés explica en Eco i distorsió que este instrumento lo toca Ray Gomez, hermano del otro guitarrista, Jean Pierre, que entonces militaba en los Pekenikes y que con el tiempo se convertiría en un guitarrista jazz-rock de relevo internacional, colaborando entre otros con Stanley Clarke.

dijous, 18 d’abril del 2013

"Eco i distorsió", aviat en paper gràcies al micromecenatge

Benvolguts lectors (m'agrada pensar que algú em llegeix): darrerament he tingut el blog una mica abandonat. Això no vol dir que me n'hagi oblidat, ni molt menys. Ben al contrari, la darrera setmana he estat sobretot treballant en la definició de l'objectiu final d'aquest blog, que no és altra que aconseguir que el llibre Eco i distorsió aparegui també en paper, a més de la versió digital. Estic molt content de dir-vos que el rumb ja ha quedat clarament fixat: hi haurà edició de paper, i serà possible gràcies al micromecenatge (per qui no sàpigui que és això del micromecenatge, pot fer-se'n una idea aquí). Això vol dir que ben aviat, espero que en dos o tres setmanes, llençaré la campanya mitjançant la qual podreu fer les vostres aportacions econòmiques per fer possible aquesta edició de paper. A canvi, i en funció de la vostra contribució, rebreu un exemplar del llibre i altres recompenses que estic acabant de definir.

La campanya la faré mitjançant Verkami, plataforma prou coneguda avui en dia, que ja ha donat el seu vist-i-plau al projecte.

Ah, també acabo de crear el perfil de facebook del llibre, al qual us demano que hi feu un "M'agrada". Així també anireu veient les informacions sobre el projecte.

Estem en contacte!

CAST: Queridos lectores (me gusta pensar que alguien me lee): últimamente he tenido el blog un poco abandonado. Esto no quiere decir que lo haya olvidado, ni mucho menos. Al contrario, la última semana he estado sobre todo trabajando en la definición del objetivo final de este blog, que no es otra que conseguir que el libro Eco i distorsió aparezca también en papel, además de la versión digital. Estoy muy contento de deciros que el rumbo ya ha quedado claramente fijado: habrá edición de papel, y será posible gracias al micromecenazgo (para quien no sepa qué es esto del micromecenazgo, puede hacerse una idea aquí). Esto quiere decir que pronto, espero que en dos o tres semanas, lanzaré la campaña mediante la cual podréis hacer vuestras aportaciones económicas para hacer posible esta edición de papel. A cambio, y en función de vuestra contribución, recibiréis un ejemplar del libro y otras recompensas que estoy acabando de definir.
La campaña la haré mediante Verkami, plataforma muy conocida hoy en día, que ya ha dado su visto bueno al proyecto.
Ah, también acabo de crear el perfil de facebook del libro, al cual os pido que hagáis un "Me gusta". Así también iréis viendo las informaciones sobre el proyecto.
¡Estamos en contacto!


dilluns, 8 d’abril del 2013

Remake: "Soy así", vist per Miqui Puig

En la darrera entrada del blog explicàvem com "Soy así" de Los Salvajes s'ha convertit amb el pas dels anys en tot un himne. N'és una bona prova el fet que artistes de generacions posteriors han decidit versionar-la, com ara Miqui Puig al seu EP Homenaje a Barcelona (2010). Val a dir que no és cap casualitat que l'excantant de Los Sencillos -melòman reconegut que farceix de referències pop les seves lletres- hagi versionat Los Salvajes: de fet, ha compartit escenari algun cop amb Gaby Alegret i va escriure el pròleg a la biografia del grup escrit per aquest. Pel que fa a la versió, es tracta d'un remake en tota regla, ja que Puig canvia el r&b stonià de l'original per un so molt més pròxim al funk i al soul, mantenint, això sí, el to xulesc de la cançó. Homenaje a Barcelona, que podeu comprar al web del cantant, inclou sis versions de sis grups de la capital catalana: Los Salvajes són els únics dels 60, el gruix corresponen als 80 (Loquillo y los Trogloditas, Último de la Fila, Negativos i BB Sin Sed) i Mishima són els únics contemporanis i els únics en català. Un tribut merescut i un experiment força recomanable.




CAST: En la última entrada del blog explicábamos como "Soy así" de Los Salvajes se ha convertido con el paso de los años en todo un himno. Es una buena prueba de ello el hecho que artistas de generaciones posteriores han decidido versionarla, como por ejemplo Miqui Puig en su EP Homenaje a Barcelona (2010). Justo es decir que no es ninguna casualidad que el excantante de Los Sencillos -melómano reconocido que llena de referencias pop sus letras- haya versionado a Los Salvajes: de hecho, ha compartido escenario alguna vez con Gaby Alegret y escribió el prólogo a la biografía del grupo escrita por éste. En cuanto a la versión, se trata de un remake en toda regla, puesto que Puig cambia el r&b stoniano del original por un sonido mucho más próximo al funk y al soul, conservando, eso sí, el tono chulesco de la canción. Homenaje a Barcelona, que podéis comprar en la web del cantante, incluye seis versiones de seis grupos de la capital catalana: Los Salvajes son los únicos de los 60, el grueso corresponde a los 80 (Loquillo y los Trogloditas, Último de la Fila, Negativos y BB Sin Sed) y Mishima son los únicos contemporáneos y los únicos en catalán. Un tributo merecido y un experimento bastante recomendable.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Los Salvajes: "Soy así"

Probablement, la cançó definitòria de Los Salvajes, que amb el pas del temps ha esdevingut tot un himne, un cant a la seva generació. Gaby Alegret, el cantant, explica a Eco i distorsió com es va inspirar parcialment en l'"Off The Hook" dels Rolling Stones. Inclosa al quart EP del grup post-viatge a Alemanya (1966), la portada del mateix apunta com el tema central, en principi, era una adaptació de Ses Satàniques Majestats, precisament ("19th Nervous Breakdown", convertida en "La neurastenia"). La popularitat de "Soy así", però, va obrir una escletxa per la qual Los Salvajes van poder incloure cada cop més cançons pròpies als seus discos. Un parell de detalls: en la lletra, fixeu-vos com el màxim a que podia aspirar un modern de l'època era a què es pensessin que era anglès. I si algú no entén de què va la referència a Al Capone, aquest era el títol d'un instrumental propi inclòs en un EP anterior de Los Salvajes.





CAST:  Probablemente la canción definitoria de Los Salvajes, que con el paso del tiempo se ha convertido en todo un himno, un canto a su generación. Gaby Alegret, el cantante, explica en Eco i distorsió como se inspiró parcialmente en "Off The Hook" de los Rolling Stones. Incluida en el cuarto EP del grupo post-viaje a Alemania (1966), la portada del mismo apunta como el tema central, en principio, era precisamente una adaptación de Sus Satánicas Majestades ("19th Nervous Breakdown", convertida en "La neurastenia"). La popularidad de "Soy así", sin embargo, abrió una rendija por la cual Los Salvajes pudieron incluir cada vez más canciones propias en sus discos. Un par de detalles: en la letra, fijaos como el máximo a que podía aspirar un moderno de la época era a que pensaran que era inglés. Y si alguien no entiende de qué va la referencia a Al Capone, este era el título de un instrumental propio incluido en un EP anterior de Los Salvajes.